skip to main |
skip to sidebar
Dimecres 16 Desembre 2009
CENTRE DE CONTROL
METRO DE BARCELONA
C/ Josep Estivill, 47
Ens ha rebut el senyor Marcel.li Jansà a la planta baixa i conduïts a la primera de l'edifici, un cop acomodats ens ha comentat la història de la xarxa metropolitana de Barcelona que té el seu origen en l'any 1863, que juntament amb la de Londres és la més antiga del món.
De manera esquemàtica amb gràfics en pantalla ens explica les innovacions que han modernitzant al Metro de Barcelona des de la primera posada en funcionament any 1924 fins al dia d'avui; renovació de la catenària i com es porta a terme; creació 
de noves línies i prolongació de les existents; renovació de trens amb automatismes innovadors i control de regulació de pas; parc mòbil compost de cotxes motor i remolcs; plantilla laboral amb més de 2.900 persones; enllaços entre línies de metro i ferrocarril; instal.lacions de pantalles digitals per rebre informació en directe a través de les més de 2.500 càmeres de seguretat instal-lades en accessos, ascensors, escales, vestíbuls, andanes de les estacions i l'interior dels trens etc. i com a dada curiosa l'ample de vies, només la línia 1 té l'ample ibèric 1.672 mm., la resta de l'ample internacional 1.435 mm.; línia 9 naugurada recentment amb funcionament en alguns trams, serà la més llarga d'Europa amb gairebé 43 quilòmetres de recorregut, consta de 52 estacions i 20 intercanviadors, els seus trens sèrie 900 són automàtics-sense conductor - amb un sistema de senyalització completament nou i amb unes garanties de seguretat immillorables, uniran d'est a oest travessant el subsòl de Barcelona l'aeroport i ciutats del seu contorn, és la primera experiència d'aquest tipus a Espanya.
La por dels presents a l'ocupar trens de conducció automàtica, amb les extenses i convincents explicacions del senyor Marcel.lí Jansà quant a funcionament i control, ha desaparegut en la seva totalitat.
A la tercera planta ens ha mostrat després d'una tanca de vidre, el nou Centre de Control que una vegada reestructurat ocupa un espai de 800 metres quadrats, va precisar que en lloc d'un té quatre ambients diferenciats: un serà de trànsit entre les línies automàtiques i les convencionals, un altre serà el de Ràdio metro, que concentrarà l'atenció al client i la resposta dels interfons a les estacions, els altres dos seran de Recerca, Desenvolupament i Innovació, per analitzar el que passa a la xarxa i establir plans de millora, i de gestió de les incidències.
Agraïm a TMB l'atenció dispensada que ha fet possible aquesta important i interessant visita.
+ informació
Preu: Gratuït
Visitants: 19 persones
+ info: lavilluis@gmail.com
Nos ha recibido el señor Marcel·li Jansá en la planta baja y conducidos a la primera del edificio, una vez acomodados nos ha comentado la historia de la red metropolitana de Barcelona que tiene su origen en el año 1863, que juntamente con la de Londres es la más antigua del mundo.
De manera esquemática con gráficos en pantalla nos explica las innovaciones que han modernizando el Metro de Barcelona desde su primera puesta en funcionamiento en el año 1924 hasta el día de hoy: renovación de la catenaria y como se lleva a término, creación de nuevas líneas y prolongación de las existentes, renovación de trenes con automatismos innovadores y control de regulación de paso, parque móvil compuesto de coches motor y remolques, plantilla laboral con más de 2.900 personas, enlaces entre líneas de metro y ferrocarril, instalaciones de pantallas digitales para recibir información en directo a través de las más de 2.500 cámaras de seguridad instaladas en accesos, ascensores, escaleras, vestíbulos, andenes de las estaciones y el interior de los trenes etc. y como dato curioso el ancho de vías, sólo la línea 1 tiene el ancho ibérico 1.672 mm., las restantes el ancho internacional 1.435 mm., línea 9 inaugurada recientemente con funcionamiento en algunos tramos, será la más larga de Europa con casi 43 kilómetros de recorrido, constara de 52 estaciones y 20 intercambiadores, sus trenes serie 900 son automáticos -sin conductor- con un sistema de señalización completamente nuevo y con unas garantías de seguridad inmejorables, unirán de este a oeste travesando el subsuelo de Barcelona el aeropuerto y ciudades de su contorno, es la primera experiencia de este tipo en España. 
El temor de los presentes al ocupar trenes de conducción automática, con las extensas y convincentes explicaciones del señor Marcel·lí Jansá en cuanto a funcionamiento y control, ha desaparecido en su totalidad.
En la tercera planta nos ha mostrado, tras una valla acristalada, el nuevo Centro de Control que una vez reestructurado ocupa un espacio de 800 metros cuadrados. Precisó que en lugar de uno tiene cuatro ambientes diferenciados: uno será de tráfico entre las líneas automáticas y las convencionales, otro será el de Radio Metro, que concentrará la atención al cliente y la respuesta de los interfonos en las estaciones, los otros dos serán de Investigación, Desarrollo e Innovación, para analizar lo que ocurre en la red y establecer planes de mejora, y de gestión de las incidencias.
Agradecemos a TMB la atención dispensada que ha hecho posible esta importante e interesante visita.
+ información
We were received Mr. Marcel.li Jansá on the ground floor and taken to the first of the building once accommodated has discussed the history of Barcelona's metropolitan network that has its origin in 1863, which together with that of London is the oldest in the world.
Schematically with screen graphics explains the innovations that have modernized the Barcelona Metro since its first operation in 1924 until today, replacement of the overhead line as is carried to term, creation of new lines and extension of existing ones, replacement of trains with innovative automation and control regulation of way; fleet composed of motor vehicles and trailers; workforce with over 2900 people, links between rail and metro lines, facilities to receive digital display live information through more than 2,500 security cameras installed at entrances, elevators, stairways, hallways, station platforms and inside trains and so on. and as a curiosity the wide tracks, only line 1 has the Iberian gauge 1672 mm., the remaining international width 1435 mm., Line 9 recently opened operation in some sections, will be the longest in Europe with nearly 43 miles of travel, has 52 stations and 20 exchanges, 900 series trains are driverless automatic - - with an entirely new signaling system and security guarantees unbeatable, join east-west traverse the basement of Barcelona airport and cities in its outline, is the first of its kind in Spain.
The fear of those present to take driving trains automatically, with extensive and convincing explanations of Mr. Marcel.lí Jansá in terms of operation and control, has completely disappeared.
The third floor has shown us a fence behind glass, the new Control Center that the restructured occupies an area of 800 square meters, said that instead of one has four different areas: one will be traffic between machines and lines conventional one is that of Radio Metro, which customer focus and response of the intercoms at the stations, the other two are for Research, Development and Innovation, to analyze what happens on the network and establish improvement plans, and managing incidents.
We appreciate the attention given to TMB made possible this important and interesting visit.
+ information
Preu: Gratuït
Visitants: 19 persones
+ info: lavilluis@gmail.com
ver en castellano · read in english >>
Dimecres 9 Desembre 2009
MUSEU GALETES TRIAS
Santa Coloma de Farners
Hem conegut mitjançant un audiovisual la història d'una empresa familiar fundada el 4 juny 1908 que s'inicia amb el confiter senyor Joaquim Trias Vila. Va llogar el primer forn i va començar a elaborar quatre tipus de les tradicionals galetes artesanals que portaven el seu nom, com ara els famosos neules i teules. Va anar ampliant amb l'ajuda dels seus fills la fabricació artesanal d'alta qualitat amb més tipus de galetes, en els quals l'ametlla era i és l'autèntica protagonista de la seva elaboració, un ingredient de qualitat que diferencia la marca i potencia el seu generalitzat consum.
La familia Trias (quarta generació) es troba al capdavant de l'empresa elaborant, ara industrialment amb la recepta tradicional de 1908, diverses especialitats de galetes de gran acceptació en els mercats tant nacional com internacional.
El Museu és un espai que explica i recorre la història de la galeta, permet veure l'evolució de l'empresa i conèixer la maquinària i els processos utilitzats des de la seva creació. Conté el despatx original de Joaquim Trias, ofereix una magnífica panoràmica de la cadena de producció i un expositor que conté la gamma dels seus productes envasats en estoigs i diferents caixes de cartró i metàl.liques, tots ells de elegant disseny que fa honor al exquisit contingut .
Hem estat convidats a una degustació de les seves tradicionals i suculentes galetes completada amb beguda a discreció de l'agradable "Ratafia".
Tots els presents després de la degustació i sense poder resistir hem desfilat per la botiga, comprant varietat de productes uns per a consum propi i altres disposats per obsequiar a les properes festes nadalenques.
Hemos conocido mediante un audiovisual la historia de una empresa familiar fundada el 4 de Junio de 1908 que se inicia con el confitero señor Joaquín Trias Vila.
Alquiló el primer horno y empezó a elaborar cuatro tipos de las tradicionales galletas artesanales que llevaban su nombre, entre ellas los famosos barquillos y tejas. Fué ampliando con la ayuda de sus hijos la fabricación artesanal de alta calidad con más tipos de galletas, en los que la almendra era y es la auténtica protagonista de su elaboración, un ingrediente de calidad que diferencia la marca y potencia su generalizado consumo.
La famila Trias (cuarta generación) se encuentra al frente de la empresa elaborando, ahora industrialmente con la receta tradicional de 1908, diversas especialidades de galletas de gran aceptación en los mercados tanto nacional como internacional.
El Museo es un espacio que explica y recorre la historia de la galleta, permite ver la evolución de la empresa y conocer la maquinaria y los procesos usados desde su creación. Contiene el despacho original de Joaquín Trias, ofrece una magnifica panorámica de la cadena de producción y un expositor que contiene la gama de sus productos envasados en estuches y distintas cajas de cartón y metálicas, todos ellos de elegante diseño que hace honor al exquisito contenido.
Hemos sido obsequiados con una degustación de sus tradicionales y suculentas galletas completada con bebida a discreción de la agradable "Ratafia".
Todos los presentes después de la degustación y sin poder resistirlo hemos desfilado por la tienda, comprando variedad de productos unos para consumo propio y otros dispuestos para obsequiar en las cercanas fiestas navideñas.
We met through an audiovisual history of a family business founded on June 4, 1908 which begins with Mr. Joaquin Trias confectioner Vila.
He rented the first oven and began to develop four types of traditional handmade biscuits bearing his name, including the famous waffles and tiles. It was expanded with the help of their children, craft manufacture of high quality with most types of cookies, in which the kernel was and is the true protagonist of their development, quality ingredient that differentiates the brand and its widespread power consumption. 
The family Trias (fourth generation) is at the forefront of developing the company, now industrially with the traditional recipe of 1908, various specialties of cookies is widely accepted in both domestic and international markets.
The Museum is a place that explains and traces the history of the cookie, lets see the evolution of business and learn about the machinery and processes used since its inception. Contains the original release of Joaquin Trias, offers a magnificent panorama of the production chain and a display that contains the range of its products, packed in cartons and cardboard boxes and various metal, all elegantly designed to honor the exquisite content.
We have been invited to a tasting of their traditional biscuits filled with succulent drink at the discretion of the nice "Ratafia.
All present, after the tasting and unable to resist have gone through the store, buying a variety of products for own consumption and others willing to give away in the nearby Christmas season.
ver en castellano · read in english >>
Dimecres 25 Novembre 2009
FUNDACIÓ VILA CASAS
CAN FRAMIS
Roc Boronat, 116-126
El Museu construït sobre una antiga fàbrica tèxtil situada al carrer Roc Boronat en la nova Barcelona que emergeix en el districte tecnològic 22 @, segueix les pautes museístiques de sales àmplies, austeritat i amb blanc com a color dominant a les parets.L'exposició acull entre les tres naus i dues plantes a 134 artistes amb més de 270 pintures de les 600 que completen la 
col.lecció que el mecenes i industrial farmacèutic Antoni Vila Casas (Barcelona 1930) ha reunit en els darrers quaranta anys de creadors pictòrics nascuts o residents a Catalunya amb referents en els moviments artístics més representatius de la segona meitat del segle XX. Les obres exposades estan agrupades segons el criteri personal del col.leccionista sense seguir ordre cronològic sinó temàtic, creant com hem vist en algunes sales, un diàleg entre autors coneguts i desconeguts per al gran públic. Al llarg de l'exposició hem fet un passeig per la pintura contemplant obres moltes d'elles excepcionals, d'autors poc coneguts als museus i fundacions 
institucionals, però si amb una presència activa en les galeries comercials catalanes des dels anys noranta, juntament amb obres de gran qualitat de creadors de molt renom com Tàpies, Cuixart, Hernández Pijoan, Pasqualotto, Agustí Puig, Plensa, Perejaume per citar.ne alguns. La visita ha estat instructiva i de gran qualitat tant pel plaer del que hem vist com per les explicacions rebudes de les senyoretes monitores Cristina i Mercè.
Fotos: M. Vallvé
Preu: 10,00 €
Visitants: 37 persones
+ info: lavilluis@gmail.com
El Museo construido sobre una antigua fábrica textil ubicada en la calle Roc Boronat en la nueva Barcelona que emerge en el distrito tecnológico 22@, sigue las pautas museísticas de salas amplias, austeridad y con blanco como color dominante en las paredes. La exposición acoge entre las tres naves y dos plantas a 134 artistas con más de 270 pinturas de las 600 que completan la colección que el mecenas e industrial farmacéutico Antonio Vila Casas (Barcelona 1930) ha reunido en 
los últimos cuarenta años de creadores pictóricos nacidos o residentes en Cataluña con referentes en los movimientos artísticos más representativos de la segunda mitad del siglo XX. Las obras expuestas están agrupadas según el criterio personal del coleccionista sin seguir orden cronológico sino temático, creando como hemos visto en algunas salas, un diálogo entre autores conocidos y desconocidos para el gran público. A lo largo de la exposición hemos hecho un paseo por la pintura contemplando obras muchas de ellas excepcionales, de autores poco conocidos en los museos y fundaciones institucionales, pero si con una presencia activa en las galerías comerciales catalanas desde los años noventa, junto a obras de gran calidad de creadores muy renombrados como Tàpies, Cuixart, Hernández Pijoan, Pasqualotto, Agustí Puig, Plensa, Perejaume por citar algunos. La visita ha sido instructiva y de gran calidad tanto por el placer de lo visto como por las explicaciones recibidas de las señoritas monitoras Cristina y Mercedes.
The museum built over an old textile factory located in the street in the new Roc Boronat Barcelona emerging in the technological district 22 @, follow the guidelines of rooms spacious museum, austerity and white as the dominant color on the walls. The exhibition hosts between the three ships and two plants to 134 artists with over 270 paintings from the 600 to complete the collection and the 
pharmaceutical industrial patrons Antonio Vila Casas (Barcelona 1930) has collected over the last forty years of painting artists born or residents in Catalonia with regard to the artistic movements more representative of the second half of the twentieth century. The exhibited works are grouped by personal opinion of the collector without following chronological but thematic, creating as we have seen in some rooms, a dialogue between authors known and unknown to the general public. Throughout the exhibition we have done a walk through watching paint many exceptional works by authors little known in the museums and institutional foundations, but with an active presence in malls Catalonia since the nineties, along with works High quality very renowned artists such as Tàpies, Cuixart, Hernández Pijoan, Pasqualotto, Agustí Puig, Plensa, Perejaume name a few. The visit was informative and high quality both for the sake of what is seen as the explanations received from the Miss Cristina monitors and Mercedes.
ver en castellano · read in english >>
Dimecres 11 Novembre 2009
MONESTIR DE SANTA MARIA
DE MONTSIÓ
C/ Esglèsia, 82 - Esplugues de Llobregat
Avui hem gaudit de la bellesa i joia arquitectònica del claustre gòtic format per bellíssimes ogives sostingudes per primes i esveltes columnes que formen un conjunt ric i airós, és de destacar la decoració dels capitells en forma d'àbac llaurats en les quatre cares. Les columnes de la planta superior són rodones amb arcs més rebaixats i menys ornamentació en els capitells. Ens diu la Mare Priora, que no es coneix els autors del traçat i construcció, si bé la seva similitud amb el claustre instal.lat a la parròquia de la Concepció procedent del convent de Santa Maria de Jonqueras, es creu datat l'any 1388.
Ja es trobava al convent agustiniá de Santa Eulàlia del Camp on la comunitat el va ocupar l'any 1423, des d'allà va ser traslladat l’any 1888 al nou convent construït 
a la Rambla de Catalunya de Barcelona i des d'aquest, l'any l948 al convent on avui ens trobem. En l'actualitat no té el contingut d'ogives originals de la seva creació, per causa de barbàries, trencaments en els trasllats i manca d'espai en les seves noves ubicacions.
Hem visitat el museu, presidit per la imatge de la Mare de Déu de la Victòria, regal de Joan d'Àustria al monestir al seu pas per Barcelona de retorn victoriós de la batalla de Lepant, l'exposició exposa diversitat d'objectes que units al comentari de la Mare Priora mostren el recorregut històric i vida de la comunitat, des de la seva ubicació a Barcelona l'any 1357 fins als nostres dies; l'ampli jardí en què es troba la part exterior de l'edifici de cel.les de les monges i una casa pairal anomenada antigament can Colomer, el petit i arreglat hort que collita productes necessaris i l'acollidora església on es respira una gran pau i tranquil.litat.
Agraïm cordialment a la Mare Priora Montserrat Salvador, les deferències i atencions rebudes.
Fotos: M. Vallvé
Preu:
Visitants: 50 persones
+ info: lavilluis@gmail.com
Hoy hemos gozado de la belleza y joya arquitectónica del claustro gótico formado por bellísimas ojivas sostenidas por delgadas y esbeltas columnas que forman un conjunto rico y airoso, es de destacar la decoración de los capiteles en forma de ábaco labrados en las cuatro caras. Las columnas de la planta superior son redondas con arcos más rebajados y menos ornamentación en los capiteles. Nos dice la Madre Priora, que no se conoce a los autores del trazado y construcción, si bien su similitud con el claustro instalado en la parroquia de la Concepción procedente del convento de Santa Maria de Jonqueras, se cree datado del año 1388.
Ya se encontraba en el convento agustino de santa Eulalia del Campo donde la comunidad lo ocupó en el año 1423, desde allí fue trasladado en el año 1888 al nuevo convento construido en la Rambla de Cataluña de Barcelona y desde este, en el año 
l948 al convento donde hoy nos encontramos. En la actualidad no tiene el contenido de ojivas originales de su creación, por causa de barbaries, roturas en los traslados y falta de espacio en sus nuevas ubicaciones.
Hemos visitado el museo, presidido por la imagen de la Madre de Dios de la Victoria, regalo de Juan de Austria al monasterio a su paso por Barcelona de regreso victorioso de la batalla de Lepanto, la exposición expone diversidad de objetos que unidos al comentario de la Madre Priora muestran el recorrido histórico y vida de la comunidad, desde su ubicación en Barcelona en el año 1357 hasta nuestros días; el amplio jardín en el que se encuentra la parte exterior del edificio de celdas de las monjas y una casa solariega llamada antiguamente alquería Colomer; el pequeño y cuidado huerto que cosecha productos necesarios y la acogedora iglesia donde se respira una gran paz y tranquilidad.
Agradecemos cordialmente a la Madre Priora Montserrat Salvador, las deferencias y atenciones recibida.
Today we enjoyed the beauty and architectural jewel of the beautiful Gothic cloister consists of warheads held by thin and slender columns that form a rich and graceful, is to highlight the decoration of the capitals in the form of abacus carved on four sides. The columns of the upper arches are round with less ornamentation and more discounted on the capitals. He tells the Mother Prioress, is not known to the authors of the layout and construction, although its similarity to the cloister installed in the parish of Concepcion from the Convent of Santa Maria de Jonquera, believed dating from 1388.
It was in the Augustinian convent of Santa Eulalia del Campo where the community was occupied in 1423, was moved from there in año1888 the new convent built in the 
Rambla de Catalunya in Barcelona and from this, in the year l948 the convent where we are today. Currently has no original content creation warheads, because of atrocities, broken transfers and lack of space in their new locations.
We visited the museum, presided over by the image of the Mother of God of Victory, a gift from John of Austria to the monastery in its path back to Barcelona won the battle of Lepanto, the exhibition presents a number of objects attached to the comments of Mother Prioress are the historical journey and life of the community, from its location in Barcelona in 1357 until today, the large garden which is located outside of the building of cells of the nuns and a manor house formerly the farmstead Colomer, the small garden care products necessary to harvest and the warm church where she breathes a great peace and tranquility.
We gratefully thank the Mother Prioress Montserrat Salvador, the deference and hospitalitys.
ver en castellano · read in english >>
Dimecres 21 Octubre 2009
CAVES ROGER GOULART
C/ Major, 6 - Sant Esteve de Sesrovires
La visita a les caves, per tal de comoditat en la circulació per elles i escoltar sense esforç els comentaris dels senyors monitors, l'hem realitzat en dos grups. Des d'aquí, reiterem les gràcies als Enòlegs senyors Josep Valls i Pere Muñoz que ens han acompanyat en el recorregut, per totes les extenses explicacions rebudes.
L'origen d'aquests Celler es remunta a l'any 1882, va ser per tant una de les primeres elaboradores de cava a Espanya, fundada en aquell any per la família Canals.
L'actual edifici és una interessant mostra de modernisme agrari del 1920, construït per l'arquitecte Ignasi Mas i Morell, amb maó vist, obertures d'arc apuntat 
amb pilars de planta quadrada, detalls ornamentals a la façana de raïms fetes en ceràmica vidriada verda. Compta amb un entramat de galeries subterrànies que mantenen l'adequada temperatura i humitat, criant en perfecte equilibri les ampolles de cava.
Caves Goulart com la majoria de firmes elaboradores de cava, no posseeix vinyes pròpies ni s'elabora el vi de tiratge encara que segueix molt de prop tot el procés, que inclou la fermentació i estabilització del vi i la selecció de raïms al camp, la varietat predominant és la xarel-lo, típica de l'Alt Penedès. La chardonnay varietat no autòctona però permesa, s'utilitza en alguns caves per potenciar determinats aromes i sabors.
La criança mínima en cava és de 18 a 48 mesos, segons tipus seleccionat d'elaboració, jove o madur. En el transcurs d'aquest temps es realitzen periòdicament les tècniques de moviment de rotació de cada ampolla per tal d'homogeneïtzar les capes dels llevats (mares del vi) repartides a l'interior, donant un resultat d'un bouquet elegant, persistent en boca, sedós , suau, i de gran cos amb les aromes pròpies d'envelliment.
Entre la visita de grup i grup, ens van preparar un tast de caves amb la varietat de tipus Brut Nature de composició: Xarel-lo (predominant), Macabeu i Parellada, criança mínima a la cava: 30 mesos. Gran Reserva tipus Brut de Bruts de composició. Xarel-lo, Macabeu, Parellada i una presència equilibrada de Chardonnay, criança mínima a la cava 48 mesos. El tiratge de cada anyada apta per elaborar-lo és limitada i apareix numerat a l'etiqueta.
Fotos: M. Vallvé
Preu: Gratuït
Visitants: 45 persones
+ info: lavilluis@gmail.com
La visita a las cavas, a fin de comodidad en la circulación por ellas y escuchar sin esfuerzo los comentarios de los señores monitores, la hemos realizado en dos grupos. Desde aquí, reiteramos las gracias a los Enólogos señores José Valls y Pedro Muñoz, que nos han acompañado en el recorrido, por todas las extensas explicaciones recibidas.
El origen de esta Bodega se remonta en el año 1882, fue por tanto una de las primeras elaboradoras de cava en España, fundada en aquel año por la familia Canals.
El actual edificio es una interesante muestra de modernismo agrario del 1920, construido por el arquitecto Ignacio Mas i Morell, con ladrillo visto, aberturas de arco apuntado con pilares de planta cuadrada, detalles ornamentales en su fachada de uvas hechas en 
cerámica vidriada verde. Cuenta con un entramado de galerías subterráneas que mantienen la adecuada temperatura y humedad, criando en perfecto equilibrio las botellas de cava.
Bodegas Goulart como la mayoría de firmas elaboradoras de cava no posee viñas propias ni elabora el vino de tiraje aunque sigue muy de cerca todo el proceso, que incluye la fermentación y estabilización del vino y la selección de uvas en el campo, la variedad predominante es la xarel-lo, típica del Alt Penedés, la chardonnay variedad no autóctona pero permitida, se utiliza en algunos cavas para potenciar determinados aromas y sabores.
La crianza mínima en cava es de 18 a 48 meses, según tipo seleccionado de elaboración, joven o maduro. En el transcurso de este tiempo se realizan periódicamente las técnicas de movimiento de rotación de cada botella a fin de homogeneizar las capas de las levaduras (madres del vino) repartidas en el interior, dando un resultado de un bouquet elegante, persistente en boca, sedoso, suave, de gran cuerpo con las aromas propias de envejecimiento.
Entre la visita de grupo y grupo, nos prepararon una cata de cavas con la variedad de tipo Brut Nature de composición: Xarel-lo (predominante), Macabeo y Parellada, crianza mínima a la cava: 30 meses. Gran Reserva tipo Brut de Bruts de composición. Xarel-lo, Macabeo, Parellada y una presencia equilibrada de Chardonnay, crianza mínima a la cava 48 meses. La tirada de cada añada apta para elaborarlo es limitada y aparece numerado en la etiqueta.
The visit to the cellars, in order to ease traffic in and listen to them without effort the comments of Mr. monitors, we also made into two groups. From here, we reiterate the Winemakers thank Mr. José Valls, Pedro Munoz, who accompanied us on the course, for all the lengthy explanations received.
The origin of this winery goes back in 1882, was thus one of the first elaborations of cava in Spain, founded that year by the family Canals.
The current building is an interesting example of modernism from the 1920 agricultural, built by architect Ignacio Mas i Morell, with exposed brickwork, pointed arch 
openings with square pillars, ornamental details on the facade of grapes made in green glazed ceramic. It has a network of underground galleries that maintain proper temperature and humidity, raising perfectly balanced champagne bottles.
Bodegas Goulart like most champagne-processing firms have not developed our own vineyards and wine-print but closely follows the entire process, including fermentation and wine stabilization and selection of grapes in the field, the predominant variety the xarel-lo typical of the Alt Penedes, the chardonnay but allowed non-native variety is used in some champagne to enhance certain aromas and flavors.
Raising Minimum cava is 18 to 48 months, according to selected type of development, young or mature. During this time, techniques periodically rotating each bottle to mix the layers of yeast (mothers of wine) spread over the interior, giving a result of an elegant bouquet, lingering on the palate, silky soft-bodied with aromas typical of aging.
Among the group visit and group, we prepared a tasting cellars with the variety of types of composition Brut Nature: Xarel-lo (predominant), Macabeo and Parellada minimum breeding the pit: 30 months. Gran Reserva Brut Bruts type of composition. Xarel-lo, Macabeo, Parellada and a balanced Chardonnay, raising the minimum 48 months cava. The circulation of each vintage suitable for the production is limited and is numbered on the label.
Fotos: M. Vallvé
Preu: Gratuït
Visitants: 45 persones
+ info: lavilluis@gmail.com
ver en castellano · read in english >>
Dimecres 14 Octubre 2009
EXPOSICIÓ - MAURICE DE VLAMINCK
CAIXAFORUM
Av. Marqués de Comillas, 6
Avui hem conegut la vida del pintor fauvista francès Maurice de Vlaminck (1876-1958) i gaudit de les seves pintures compreses entre els anys 1900-1915 que tracten diversos temes com: la natura, el paisatge o el retrat entre d'altres i que posen de relleu l'evolució de l'artista.
Va néixer a París en el bressol d'una família de músics bohemis on va aprendre música i pintura, permanentment es va plantejar metes i reptes que va superar de manera notable. La seva veritable vocació era ser ciclista de professió, als setze 
anys compra la seva primera bicicleta de carreres, iniciant amb ella el somni de la seva vida, que combinava amb donar classes de violí o escriure novel.la de caràcter eròtic per guanyar-se la vida.
L’any 1894 es casa amb Suzanne Berly de la unió van néixer tres filles i un fill, que mor pocs mesos després de forma accidental. Aquest mateix any la febre tifoide posa fi a la seva carrera esportiva.
Temps més tard entra a l'exèrcit i coneix a André Derain, que li convenç dedicar-se a la pintura i amb qui tindrà una amistat de per vida, Derain el portarà a conèixer i acostar a l'obra de Van Gogh que li influirà en el colorit i l'estètica de les seves obres.
Vlaminck sempre va destacar per ser un pintor autodidacte, allunyat de les acadèmies, pintava allò que veia succeir al seu voltant, fos el que fos. Els seus quadres plens de colors desbordants i vius, pinzellades violentes i distorsió de les formes, reflecteixen els sentiments que arribava a percebre i que marquen el representant més virulent del grup fauvista juntament amb Henri Matisse i André Derain precursors entre d'altres del moviment més radical amb el color pur tendre i salvatge.
L'any 1908 l'artista va conèixer l'obra de Cezanne més ordenada més geomètrica i influenciat per ella s'inicia un lent gir en la seva pintura que l'allunya dels postulats fauvistes. Pocs anys després acusant l'influèncie de l'expressionisme, encara va donar un altre gir a la seva pintura.
Abans de morir, (11-10-1958) va publicar diversos volums autobiogràfics, algunes novel eròtiques i llibres de poesia.
Preu: 1,00 €
Visitants: 28 persones
+ info: lavilluis@gmail.com
Hoy hemos conocido la vida del pintor fauvista francés Maurice de Vlaminck ( 1876-1958) y gozado de sus pinturas comprendidas entre los años 1900-1915 que tratan diversos temas como: la naturaleza, el paisaje o el retrato entre otros y que ponen de relieve la evolución del artista.
Nació en París en la cuna de una familia de músicos bohemios donde aprendió música y pintura, permanentemente se planteó metas y desafíos que superó de manera notable. Su verdadera vocación era ser ciclista de profesión, a los dieciséis 
años compra su primera bicicleta de carreras, iniciando con ella el sueño de su vida, que combinaba con dar clases de violín o escribir novelas eróticas para ganarse la vida. En el año1894 contrae matrimonio con Suzanne Berly de cuya unión nacieron tres hijas y un hijo, que muere pocos meses después de forma accidental. Ese mismo año la fiebre tifoidea pone fin a su carrera deportiva. Tiempo más tarde entra en el ejército y conoce a André Derain, que le convence dedicarse a la pintura y con quien tendrá una amistad de por vida, Derain le llevará a conocer y acercarse a la obra de Van Gogh que le influirá en el colorido y la estética de sus obras. 
Vlaminck siempre destacó por ser un pintor autodidacta, alejado de las academias, pintaba aquello que veía suceder a su alrededor, fuera lo que fuera. Sus cuadros llenos de color desbordante, en tonos muy vivos, pinceladas violentas y distorsión de las formas, reflejan los sentimientos que alcanzaba a percibir y que marcan al representante más virulento del grupo fauvista junto con Henri Matisse y André Derain precursores entre otros del movimiento más radical con el color puro tierno y salvaje.
En el año 1908 el artista conoció la obra de Cezanne más ordenada más geométrica e influenciado por ella inicia un lento giro en su pintura que lo aleja de los postulados fauvistas. Pocos años después acusando la influencia del expresionismo, aún dio otro giro a su pintura.
Antes de morir, (11-10-1958) publicó varios volúmenes autobiográficos, algunas novelas eróticas y libros de poesía.
Today we have known the life of the French Fauve painter Maurice de Vlaminck (1876-1958) and enjoyed his paintings from the years 1900-1915 that deal with various issues such as: nature, landscape or portrait among others, and highlighting the artist's evolution.
Born in Paris at the cradle of a bohemian family of musicians where he learned music and painting, permanently goals and challenges raised significantly exceeded.
His true vocation was to be a professional cyclist, at sixteen 
he bought his first bike race, beginning with her life's dream, combining to make violin lessons or write erotic novels for a living.
In year 1894 married Suzanne Berly whose union were born three daughters and one son, who dies a few months after the accident. That same year, typhoid fever ended his career.
Some time later entered the army and met André Derain, who convinces him to become a painter and who will have a lifelong friendship, Derain and you will know closer to the work of Van Gogh that influence the color and aesthetics of their works.
Vlaminck always noted for being a self-taught painter, far from the academy, he painted what he saw happening around him, whatever it was. His color pictures full of exuberant, brightly colored, violent brushwork and distorted forms, reflect the feelings that permeated perceive and mark the most virulent representative of the Fauve group along with Henri Matisse and André Derain and other precursors of the movement more radical soft pure color and wild.
In 1908 the artist met the orderly work of Cezanne more influenced by geometric and she begins a slow shift in his painting that takes him away from the postulates Fauves. A few years after accusing the influence of expressionism, still took another twist to his painting.
Before he died, (11-10-1958) published several volumes of autobiography, several novels and books of erotic poetry.
Preu: 1,00 €
Visitants: 28 persones
+ info: lavilluis@gmail.com
ver en castellano · read in english >>
Dimecres 17 Juny 2009
CONJUNT MONUMENTAL
ESGLÉSIES DE SANT PERE
Terrassa
El conjunt monumental de Sant Pere, està catalogat entre els cinc principals monuments del preromànic a Catalunya, important conjunt històric format per les esglésies de San Pere, San Miquel i Santa Maria. Construcció començada a mitjans del sV al mateix temps i properes entre si, acabada al primer terç del s.VI, encara que posteriorment han sofert diverses modificacions. Situades en la confluència dels torrents de Vallparadís i Montner, antic nucli visigòtic d'Egara, origen del poble de Sant Pere. Són un centre de referència dins de l'art gòtic, únic a Europa, que abasta un període ininterromput que va des de l'època ibèrica fins als nostres 
dies, comparable només al de Sant Julià de Boada, Sant Pere de les Puel.les, Sant Quirze de Pedret i Sant Benet de Bages.
Sant Miquel és l'únic edifici que conserva la planta i alçat originals del s.VI. La intervenció arqueològica ha permès identificar com una església de difunts. L'absis està decorat amb una pintura mural que iconogràficament representa un dels somnis d'Ezequiel. Sota l'absis hi ha una cripta, actualment dedicada a Sant Celoni i on s'han localitzat restes d'un enterrament contemporani al'edifici. Al voltant de les esglésies hi ha una extensa necròpolis, amb enterraments que van des del s.IV a l'època moderna.
Santa Maria conserva l'absis del s.VI, de planta de ferradura amb capçalera de planta quadrada, restes de murs de la nau i fonaments de les columnes en planta de 
creu de la nau central. També s'han localitzat diversos enterraments. Destaca la pintura mural original que cobreix l'espai absis i que iconogràficament representa a Crist i els apòstols. Fora de l'edifici, a l'entrada, es pot veure restes d'un mosaic de pavimentació corresponent al s V.
Sant Pere, església actualment amb funcions parroquials, d'una sola nau, coberta de volta de canó, absis triloba i el transsepte són d'època preromànica s.IX i X. Conserva la capçalera central de l'absis, de planta trilobulada, i sòl del presbiteri amb restes del mosaic que ho pavimentaba. La llum entra a l'interior per dues grans finestres a banda i banda de la porta i per les tres finestres de l'absis. Té dos campanars, un d'espadanya d'origen romànic i un altre més modern prop del transsepte. Cal destacar el Retaule s.XV de Jaume Huguet en commemoració a Sant Abdó i Sant Senén, patrons dels pagesos abans de la difusió, en època barroca, del culte a sant Isidre. També el pre-romànic, romànic, gòtic i barroc en forma de pintures murals úniques en la història de l'art medieval.
Fotos: M. Vallvé
Preu: 3,00 €
Visitants: 28 persones
+ info: lavilluis@gmail.com
El conjunto monumental de San Pedro, está catalogado entre los cinco principales monumentos del prerrománico a Cataluña, importante conjunto histórico compuesto por las iglesias de San Pedro, San Miguel y Santa Maria. Construcción empezada a mediados del s.V al mismo tiempo y cercanas entre sí, terminada al primer tercio del s.VI, aunque posteriormente han sufrido diversas modificaciones. Situadas en la confluencia de los torrentes de Vallparadís i Montner, antiguo núcleo visigótico de Egara, origen del pueblo de San Pedro. Son un centro de referencia dentro del arte gótico, único en Europa, que abarca un período ininterrumpido que va desde la época ibérica hasta nuestros 
días , comparable sólo al de Sant Julià de Boada, Sant Pere de les Puel.les, Sant Quirze de Pedret i San Benet de Bages.
San Miguel es el único edificio que conserva la planta y alzado originales del s.VI. La intervención arqueológica ha permitido identificarlo como una iglesia de difuntos. El ábside está decorado con una pintura mural que iconográficamente representa uno de los sueños de Ezequiel. Bajo el ábside hay una cripta, actualmente dedicada a Sant Celoni y donde se han localizado restos de un entierro contemporáneo al edificio. Alrededor de las iglesias hay una extensa necrópolis, con enterramientos que van desde el s.IV a la época moderna.
Santa Maria conserva el ábside del s.VI, de planta de herradura con cabecera de planta cuadrada, restos de muros de la nave y cimientos de las columnas en planta de 
cruz de la nave central. También se han localizado diversos enterramientos. Destaca la pintura mural original que cubre el espacio ábside i que iconográficamente representa a Cristo y los apóstoles. Fuera del edificio, en la entrada, se puede ver restos de un mosaico de pavimentación correspondiente al s.V.
San Pedro, iglesia actualmente con funciones parroquiales, de una sola nave, cubierta de bóveda de cañón, ábside triloba y el transepto son de época prerrománica s.IX y X. Conserva la cabecera central del ábside, de planta trilobulada, y suelo del presbiterio con restos del mosaico que lo pavimentaba. La luz entra al interior por dos grandes ventanas a lado y lado de la puerta y por las tres ventanas del ábside. Tiene dos campanarios, uno de espadaña de origen románico y otro más moderno cerca del transepto. Cabe destacar el Retablo s.XV de Jaume Huguet en conmemoración a san Abdón y san Senén, patronos de los agricultores antes de la difusión, en época barroca, del culto a san Isidro. También el pre-románico, románico, gótico y barroco en forma de pinturas murales únicas en la historia del arte medieval.
The monumental complex of San Pedro, is listed among the top five of the pre-Romanesque monuments in Catalonia, consisting of important historic churches of San Pedro, San Miguel and Santa Maria. Construction started in mid-SV at the same time and close together, completed the first third of s.VI, but has subsequently undergone several modifications. Located at the confluence of the rivers of Vallparadís i Montner 
former Visigothic nucleus of Egara, origin of the town of San Pedro. They are a focal point within the gothic art, unique in Europe, covering a continuous period which extends from the Iberian era to today, comparable only to that of Sant Julià de Boada, Sant Pere de les Puel.les, Sant Quirze of Pedret i San Benet de Bages.
San Miguel is the only building which retains the original floor and lifted s.VI. The archaeological excavations have identified the deceased as a church. The apse is decorated with a mural that represents one of the iconographic dream of Ezekiel. Under the apse is a crypt, dedicated to Sant Celoni now and where are located the remains of a funeral to contemporary building. Some of the churches there is a vast necropolis, with tombs ranging from s.IV the modern era.
Santa Maria retains the apse of s.VI, horseshoe plant 
with a square head, the remains of the nave walls and foundations of the columns in cross plan of the nave. Have also been found several burials. Stresses the original mural that covers the area that i apsis icons representing Christ and the apostles. Outside the building at the entrance, you can see remains of a mosaic pavement for the SV
San Pedro, parish church now functions in a single nave covered with a barrel vault, apse and transept triloba are pre-Roman times and s.IX X. Retains the header of the central apse trilobulada plant and soil with the Presbytery what remains of the mosaic-paved. The light enters the interior by two large side windows and side door and three windows of the apse. It has two towers, one gable of Romanesque art and another near the transept. Of note is the altarpiece by Jaume Huguet s.XV commemorating St. Abdon and Saint Senén, patron of farmers before the dissemination in Baroque era, the cult of San Isidro. Also the pre-Romanesque, Romanesque, Gothic and Baroque in the form of murals are unique in the history of medieval art.
Fotos: M. Vallvé
Preu: 3,00 €
Visitants: 28 persones
+ info: lavilluis@gmail.com
ver en castellano · read in english >>
Dimecres 3 Juny 2009
MUSEU DE CARRUATGES
PL. Josep Pallach, 8
La visita al Museu, ens ha recordat les nostres vivències de joventut, on tot tipus de transport, neteja de carrers i recollida de residus, es realitzava majoritàriament per mitjà de cavalleries.
El gran avanç tecnològic en tots els àmbits, des de llavors fins als nostres dies, 
que gairebé sense adonar-nos hem assumit, ho analitzem al palpar físicament el passat.
L'exposició reuneix un conjunt de Carros de treball com: carros de vi, de pedrera, de transport, de tramvia, de trabuc, escombradora, regadora, de residus etc.
Carruatges de passeig i de luxe com: Landeau, Gran break, Faetón de manxa, Tartana catalana, Berlina, Charrette anglès, Milord, Galera mallorquina etc.
Vestuari: Vestits de cotxers, andalusos, jaqué, de camp, abrics, botes, bruses etc.
Arreus, hem vist tres modalitats, cadascuna d'elles útil segons l'enganxament i ornamentació, com són: abillaments a la catalana o espanyola, a la de Jerezana o a l'anglesa.
Aquest museu reuneix una immillorable representació d'un sistema de transport i de vida que forma part de la nostra història i està considerat el més important d'Espanya.
Fotos: M. Vallvé
Preu: Gratuït
Visitants: 22 persones
+ info: lavilluis@gmail.com
La visita al Museo, nos ha recordado nuestras vivencias de juventud, donde todo tipo de transporte, limpieza de calles y recogida de residuos, se realizaba 
mayoritariamente por medio de caballerías. El gran avance tecnológico en todos los ámbitos, desde entonces hasta nuestros días, que sin apenas darnos cuenta hemos asumido, lo analizamos al palpar físicamente el pasado.
La exposición reúne un conjunto de Carros de trabajo como: carros de vino, de cantera, de transporte, de tranvía, de trabuco, barredor, regador, de residuos etc.
Carruajes de Paseo y de lujo como: Landeau, Gran break, Faetón de fuelle, Tartana catalana, Berlina, Charrette inglés, Milord, Galera mallorquina etc.
Vestuario: Trajes de cocheros, andaluces, jaqué, de campo, abrigos, botas, blusas etc.
Arreos, hemos visto tres modalidades, cada una de ellas útil según el enganche y ornamentación, como son: arreos a la catalana o española, a la jerezana o a la inglesa.
Este Museo reúne una inmejorable representación de un sistema de transporte y de vida que forma parte de nuestra historia y está considerado el más importante de España.
The visit to the Museum, has reminded us of our experiences of youth, where all kinds 
of transportation, street cleaning and waste collection is done predominantly through chivalry. The technological breakthrough in all areas, from then until today, almost without realizing that we have assumed, as we look to physically touch the past.
The exhibition brings together a set of Battle of work as: cars, wine, quarry, transport, tram, Trabuco, Barredor, irrigator, waste etc. 
Coach Walk and luxury as Landeau, Great break, Phaeton Bellows, Tartana Catalan limousine, English Charrette, Milord, Galera mallorquina etc.
Costumes: Costumes for drivers, Andalusians, check, field coats, boots, blouses and so on.
Harness, we have seen three forms, each useful as coupling and ornamentation, such as: to harness the Catalan or Spanish, the English or Jerez.
This museum contains an excellent representation of a conveying system and life as part of our history and is considered the most important in Spain.
Fotos: M. Vallvé
Preu: Gratuït
Visitants: 22 persones
+ info: lavilluis@gmail.com
ver en castellano · read in english >>
Dimecres 27 Maig 2009
MUSEU REIAL ACADÈMIA
CATALANA DE BELLES ARTS
DE SANT JORDI
Passeig de Isabel II, 1, 2º
Un Museu per descobrir. Avui hem fet un passeig per l'art català dels segles XVIII i XIX.
La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, conserva a la seva seu històrica de la Casa Llotja de Mar, un important patrimoni artístic conformat per col·leccions de pintura, escultura, dibuixos, estampes i fotografies de capital importància per a la història de l'art modern català . Estan representats els 
gèneres i les temàtiques que predominen en l'art del neoclassicisme, romanticisme i realisme, la mitologia i la història, la temàtica religiosa, el retrat, el paisatge etc. Obres d'artistes com Damiá Campeny, Antoni Solà, José Camarón, José Vergara, Marià Fortuny, Francisco Pacheco, Antoni Viladomat, Joan Ribalta, Joseph Flaugier, Claudi Lorenzale, Annibale Carracci, Pierre Mignard, Onorio Marinari, i molts més autors. És una col.lecció d'un gran valor cultural que omple un buit existent en l'oferta de les diferents col·leccions d'art conservades a Barcelona.
Les més de set-centes pintures, nombroses escultures, dibuixos i gravats són el principal actiu de l'Acadèmia, diverses de les seves peces més destacades, per motius d'espai, estan dipositades en varis museus i entitats de Barcelona (Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museu Marés de Barcelona, Museu Militar de Montjuïc 
Cercle del Liceu, Palau de la Gener
alitat, Museu de Canet de Mar, entre d'altres) encara que el gruix de la col.lecció es troba a la seu de la Institució.
El Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, és continuador directe d'un dels primers museus d'art que van existir a Catalunya, el de l'Escola de Llotja, establerta per la Junta de Comerç de Barcelona l'any 1775, creat amb finalitats pedagògiques reunint obres que servissin de model als seus estudiants.
L'Acadèmia es va fer càrrec d'aquest museu i de l'escola, en el mateix moment de constituir-se en l'any 1849.
En el transcurs dels anys el seu objectiu educador i didàctic al servei de les arts industrials com de les belles arts ha anat canviant, en els nostres dies la seva funció principal és de caràcter consultiu, sobretot pel que fa referència al patrimoni històrico-artístic.
Fotos: M. Vallvé
Preu: Gratuït
Visitants: 22 persones
+ info: lavilluis@gmail.com
Un museo para descubrir. Hoy hemos hecho un paseo por el arte Catalán de los siglos XVIII y XIX. La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, conserva en su sede histórica de la Casa Llotja de Mar, un importante patrimonio artístico conformado por colecciones de pintura, escultura, dibujos, estampas y 
fotografías de capital importancia para la historia del arte moderno catalán. Están representados los géneros y las temáticas que predominan en el arte del Neoclasicismo, Romanticismo y Realismo, la mitología y la historia, la temática religiosa, el retrato, el paisaje etc. Obras de artistas como Damiá Campeny, Antoni Solá, José Camarón, José Vergara, Marià Fortuny, Francisco Pacheco, Antoni Viladomat, Joan Ribalta, Joseph Flaugier, Claudi Lorenzale, Annibale Carracci, Pierre Mignard, Onorio Marinari, y muchos más autores. Es una colección de un gran valor cultural que llena un vacío existente en la oferta de las diferentes colecciones de arte conservadas a Barcelona. Las más de setecientas pinturas, numerosas esculturas, dibujos y grabados son el principal activo de la Academia, varias de sus piezas más destacadas, por motivos de espacio, están 
depositadas en diversos museos y entidades de Barcelona (Museo Nacional de Arte de Cataluña, Museo Marés de Barcelona, Museo Militar de Montjuïc Círculo del Liceo, Palacio de la Generalitat, Museo de Canet de Mar, entre otros) aunque el grueso de la colección se encuentra en la sede de la Institución. El Museo de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, es continuador directo de uno de los primeros museos de arte que existieron en Cataluña, el de la escuela de Llotja, establecida por la Junta de Comercio de Barcelona en el año 1775, creado con finalidades pedagógicas reuniendo obras que sirvieran de modelo a sus estudiantes, La Academia se hizo cargo de este museo y de la escuela, en el mismo momento de constituirse en el año 1849. En el transcurso de los años su objetivo educador y didáctico al servicio de las artes industriales como de las bellas artes ha ido cambiando, en nuestros días su función principal es de carácter consultivo, sobretodo en lo que hace referencia al patrimonio histórico-artístico.
A Museum to discover. Today we did a tour of Catalan art from the XVIII to the XIX. The Royal Academy Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, maintains its headquarters in the historic Casa de Mar Llotja an important artistic heritage made up of collections of paintings, sculptures, drawings, prints and photographs of major importance for the history of modern art Catalan . Genres are represented and the 
issues that dominate the art of Neoclassicism, Romanticism and Realism, mythology and history, the religious themes, portraits, landscapes and so on. Works by artists such as Damien Campeny, Antoni Solá, José Camarón, José Vergara, Mario Fortuny, Francisco Pacheco, Antoni Viladomat, Joan Ribalta, Joseph Flaugier, Claudi Lorenzale, Annibale Carracci, Pierre Mignard, Onorio Marinari, and many more authors. It is a collection of a great cultural value that fills a gap in the supply of the various art collections held in Barcelona.
The more than seven hundred paintings, numerous sculptures, drawings and engravings are the main asset of the Academy, several of its most important parts, for reasons of space, are held in various museums and organizations in Barcelona (National Art 
Museum of Catalonia, Museum Marés de Barcelona, Montjuic Military Museum of the Lyceum Circle, Palace of the Generalitat, the Museum of Canet de Mar, etc.) but the bulk of the collection is at the institution.
The Museum of the Royal Academy Catalana de Belles Arts de Sant Jordi is a direct continuation of the first museums of art that existed in Catalonia, the school Llotja, established by the Board of Commerce of Barcelona in 1775, created for teaching purposes collect works that would serve as models for their students, the Academy took over the museum and school, at the same time established in the year 1849.
Over the years its educational objectives and learning to serve the industrial arts and fine arts has changed, today its main role is merely advisory, especially in regard to the historical and artistic heritage.
Fotos: M. Vallvé
Preu: Gratuït
Visitants: 22 persones
+ info: lavilluis@gmail.com
ver en castellano · read in english >>
