Dimecres 13 Maig 2009PALAU MOJA
C/ Portaferrissa, 1
Reunits en el pati que es troba després del vestíbul , la senyoreta Judith, la nostra guia, ens ha comentat la història d'aquest Palau, el seu context social, cultural i polític amb els quals ha coexistit. De forma reduïda detallem.
L'inici del marquesat de Moja es remunta a principis del segle XVIII any 1701, en el qual el rei Felipe V atorga el títol de Marquès de Moja i de la Torre a Ramón de Copons i Grimau, fins aleshores Senyor de la Torre de Moja. Maria Lluïsa de Copons i Descatllar. vídua del marquès de Moja i néta del marquès de Cartellá, encarrega a l'arquitecte Josep Mas i Dordal la construcció del Palau, obres que s'inicien l'any
1774 sobre el que havia estat la torre i muralla de la Portaferrissa a Barcelona.
Al cap de deu anys s'inaugurava el Palau amb una gran festa, celebrant les noces de l'hereva dels marquesos de Moja i donant a conèixer l'obra pictòrica del mestre Francesc Pla i Duran “El Vigatà” (Vic 1743-Barcelona 1805).
Josepa de Sarriera i Copons, marquesa de Moja, darrer membre de la família, va morir sense descendència en l'any 1865. Els seus marmessors van llogar el Palau, al Foment del Treball Nacional.
Pocs anys després, Antonio López i López primer marquès de Comillas, navilier destacat, va adquirir el Palau duent a terme importants obres de reforma i decoració, convertint-lo en la seva residència i seu de la Companyia Transatlàntica. El Palau va arribar en aquella època al màxim esplendor social conseqüent als contactes del popular marquès amb els més il·lustres personatges de la Barcelona de finals del segle XIX.
Mosén Cinto Verdaguer va residir en el palau entre els anys 1876 a 1891, entre aquests va escriure el famós poema L’Atlàntida. Altres hostes il·lustres al llarg de la seva història van ésser: Alfonso XIII, San Juan Bosco i Juan Carlos I rei d'Espanya, llavors príncep.
Emparentada la família López amb la família Güell i a la mort del marquès de
Comillas, els Güell van passar a ser els senyors d'aquesta casa. En l'any 1971 es va produir un incendi, quedant l'edifici malmès i abandonat durant onze anys. Adquirit per la Generalitat de Catalunya en 1982. Totalment restaurat, obre un nou període ocupant una part de les seves estades albergant la seu de la Direcció general del Patrimoni Cultural.
Accedim al pis principal del Palau, mitjançant una notable escala que es troba després del pati, els seus graons i barana són de marbre i les seves parets decorades amb pintures romàntiques d'Eduard Masdeu i Llorens. Passant pel vestíbul i el distribuïdor, vam entrar en el Gran Saló, sens dubte, l'estada més espectacular del palau on els Moja celebraven fastuoses festes i esdeveniments socials, decorat les seves parets i sostre amb pintures murals de Francesc Pla, el “Vigatà”, representen escenes històriques, imatges de la família Moja garlandas de flors etc. A un costat del saló es troba una capella de petites dimensions on Mosén Cinto durant la seva estada en el Palau celebrava missa diàriament, decorada amb al·legories religioses també del pintor “El Vigatà”. L'emblemàtic Saló Rosa decorat amb ornaments del segle XIX. La magnifica col·lecció de maquetes de vaixells de la Companyia Transatlàntica exposada en una gran vitrina, flota propietat del marquès de Comillas que unia Espanya amb les colònies americanes.
És una visita que recomanem pel seu valor històric artístic, interès cultural i com monument.
Fotos: M. Vallvé
Preu: 3,00 €
Visitants: 30 persones
+ info: lavilluis@gmail.com
L'inici del marquesat de Moja es remunta a principis del segle XVIII any 1701, en el qual el rei Felipe V atorga el títol de Marquès de Moja i de la Torre a Ramón de Copons i Grimau, fins aleshores Senyor de la Torre de Moja. Maria Lluïsa de Copons i Descatllar. vídua del marquès de Moja i néta del marquès de Cartellá, encarrega a l'arquitecte Josep Mas i Dordal la construcció del Palau, obres que s'inicien l'any
1774 sobre el que havia estat la torre i muralla de la Portaferrissa a Barcelona.Al cap de deu anys s'inaugurava el Palau amb una gran festa, celebrant les noces de l'hereva dels marquesos de Moja i donant a conèixer l'obra pictòrica del mestre Francesc Pla i Duran “El Vigatà” (Vic 1743-Barcelona 1805).
Josepa de Sarriera i Copons, marquesa de Moja, darrer membre de la família, va morir sense descendència en l'any 1865. Els seus marmessors van llogar el Palau, al Foment del Treball Nacional.
Pocs anys després, Antonio López i López primer marquès de Comillas, navilier destacat, va adquirir el Palau duent a terme importants obres de reforma i decoració, convertint-lo en la seva residència i seu de la Companyia Transatlàntica. El Palau va arribar en aquella època al màxim esplendor social conseqüent als contactes del popular marquès amb els més il·lustres personatges de la Barcelona de finals del segle XIX.
Mosén Cinto Verdaguer va residir en el palau entre els anys 1876 a 1891, entre aquests va escriure el famós poema L’Atlàntida. Altres hostes il·lustres al llarg de la seva història van ésser: Alfonso XIII, San Juan Bosco i Juan Carlos I rei d'Espanya, llavors príncep.
Emparentada la família López amb la família Güell i a la mort del marquès de
Comillas, els Güell van passar a ser els senyors d'aquesta casa. En l'any 1971 es va produir un incendi, quedant l'edifici malmès i abandonat durant onze anys. Adquirit per la Generalitat de Catalunya en 1982. Totalment restaurat, obre un nou període ocupant una part de les seves estades albergant la seu de la Direcció general del Patrimoni Cultural.Accedim al pis principal del Palau, mitjançant una notable escala que es troba després del pati, els seus graons i barana són de marbre i les seves parets decorades amb pintures romàntiques d'Eduard Masdeu i Llorens. Passant pel vestíbul i el distribuïdor, vam entrar en el Gran Saló, sens dubte, l'estada més espectacular del palau on els Moja celebraven fastuoses festes i esdeveniments socials, decorat les seves parets i sostre amb pintures murals de Francesc Pla, el “Vigatà”, representen escenes històriques, imatges de la família Moja garlandas de flors etc. A un costat del saló es troba una capella de petites dimensions on Mosén Cinto durant la seva estada en el Palau celebrava missa diàriament, decorada amb al·legories religioses també del pintor “El Vigatà”. L'emblemàtic Saló Rosa decorat amb ornaments del segle XIX. La magnifica col·lecció de maquetes de vaixells de la Companyia Transatlàntica exposada en una gran vitrina, flota propietat del marquès de Comillas que unia Espanya amb les colònies americanes.
És una visita que recomanem pel seu valor històric artístic, interès cultural i com monument.
Fotos: M. Vallvé
Preu: 3,00 €
Visitants: 30 persones
+ info: lavilluis@gmail.com
Reunidos en el patio que se encuentra después del vestíbulo , la señorita Judith, nuestra guía, nos ha comentado la historia de este Palacio, su contexto social, cultural y político con los cuales ha coexistido; de forma reducida detallamos.
El inicio del marquesado de Moja se remonta a principios del siglo XVIII año 1701, en el que el rey Felipe V otorga el titulo de Marques de Moja y de la Torre a Ramón de Copons y Grimau, hasta entonces Señor de la Torre de Moja.Maria Luisa de Copons y Descatllar. viuda del marqués de Moja i nieta del marqués de Cartellá, encarga al arquitecto Josep Mas i Dordal la construcción del Palacio, obras que se inician en el año 1774 sobre lo que había sido la torre y muralla de la Portaferrissa a Barcelona.
Al cabo de diez años se inauguraba el Palacio con una gran fiesta, celebrando la boda de la heredera de los marqueses de Moja y dando a conocer la obra pictórica del maestro Francesc Pla i Duran “El Vigatà” (Vich 1743-Barcelona 1805).
Josepa de Sarriera i Copons, marquesa de Moja, ultimo miembro de la familia, murió
sin descendencia en el año 1865. Sus albaceas alquilaron el Palacio, al Fomento del Trabajo Nacional.Pocos años después, Antonio López y López primer marqués de Comillas, naviero destacado, adquirió el Palacio llevando a término importantes obras de reforma y decoración, convirtiéndolo en su residencia y sede de la Compañía Transatlántica. El Palacio alcanzó en aquella época su máximo esplendor social consecuente a los contactos del popular marqués con los más ilustres personajes de la Barcelona de finales del siglo XIX.
Mosén Cinto Verdaguer residió en el palacio entre los años 1876 a 1891, entre estos escribió el famoso poema L’Atlàntida. Otros huéspedes ilustres al largo de su historia fueron: Alfonso XIII, San Juan Bosco y Juan Carlos I rey de España, entonces príncipe.
Emparentada la familia López con la familia Güell y a la muerte del marqués de Comillas, los Güell pasaron a ser los señores de esta casa.
En el año 1971 se produjo un incendio, quedando el edificio maltrecho y abandonado durante once años.
Adquirido por la Generalitat de Catalunya en 1982. Totalmente restaurado, abre un nuevo período ocupando una parte de sus estancias albergando la sede de la Dirección General del Patrimonio Cultural.
Accedemos al piso principal del Palacio, mediante una notable escalera que se encuentra después del patio, sus peldaños y barandilla son de mármol y sus paredes decoradas con pinturas románticas de Eduard Masdeu i Llorens. Pasando por el vestíbulo y el distribuidor, entramos en el Gran Salón, sin duda, la estancia más espectacular del palacio dónde los Moja celebraban fastuosas fiestas y acontecimientos sociales, decorado sus paredes y techo con pinturas murales de Francesc Pla, el “Vigatà”, representan escenas históricas, imágenes de la familia Moja, guirnaldas de flores etc. A un lado del salón se encuentra una capilla de pequeñas dimensiones donde Mosén Cinto durante su estancia en el Palacio celebraba misa diariamente, decorada con alegorías religiosas también del pintor “El Vigatà”. El emblemático Salón Rosa decorado con ornamentos del siglo XIX. La magnifica colección de maquetas de barcos de la Compañía Transatlántica expuesta en una gran vitrina, flota propiedad del marqués de Comillas que unía España con las colonias americanas.
Es una visita que recomendamos por su valor histórico artístico, interés cultural y como monumento.Gathered in the courtyard which is after the hall, Miss Judith, our guide, we discussed the history of this palace, their social, cultural and political context which has coexisted with, so small details.
The start of the Marquis of Moja goes back to 1701 years of the eighteenth century, where King Philip V granted the title of Marques de Moja and to Ramon de la Torre and Copons Grimau, then Lord of the Tower of Moja.
Maria Luisa de Copons and Descatllar. widow of the Marquis de Moja i granddaughter of Marquis de Cartella, commissioned the architect Josep Mas i Dordal construction of the palace, works that are initiated in the year 1774 on what had been the tower and walls of Portaferrissa Barcelona.
After ten years the palace was inaugurated with a big party celebrating the wedding
of the heir to the Marquis of Moja and disseminating the works of master Duran i Francesc Pla "El Vigatà (Vich 1743-Barcelona 1805).Josepa de Sarriera i Copons, Marquise de Moja, last family member died with no descendants in the year 1865. His executors rented the Palace, the Fomento del Trabajo Nacional.
A few years later, Antonio Lopez and Lopez first Marquis of Comillas, prominent shipping, purchased the Palace carrying out major renovations and decoration, making it his residence and headquarters of Transatlantic Company. The Palace at that time reached its maximum splendor social contacts consistent with the most popular Marquis illustrious personages of Barcelona in the late nineteenth century. Mosén Cinto Verdaguer lived in the castle between the years 1876 to 1891, wrote these famous poem L'Atlàntida. Other illustrious guests throughout history were: Alfonso XIII, San Juan Bosco and King Juan Carlos I of Spain, Prince then.
Lopez family related to the Güell family and death of the Marquis de Comillas, Güell became the lords of this house.
In 1971 there was a fire, leaving the battered and abandoned building for eleven
years.Acquired by the Generalitat de Catalunya in 1982. Totally renovated, open a new period to occupy a portion of its rooms to host the headquarters of Directorate General of Cultural Heritage. Access the main floor of the Palace, through a staircase which is remarkable after the patio railing and the steps are of marble and its walls adorned with paintings of romantic Eduard Masdeu i Llorens. Passing through the lobby and the distributor, we entered the Great Hall, undoubtedly the most spectacular palace stay where Moja held lavish parties and social events, its walls and ceilings decorated with murals by Francesc Pla, the Vigatà ' represent historical scenes, pictures of family Moja, garlands of flowers and so on. One side of the hall is a small chapel where Mosén Cinto during their stay at the Palace celebrated Mass daily, also decorated with religious allegory of the painter "El Vigatà. The emblematic Rose Hall decorated with ornaments of the nineteenth century. The magnificent collection of models of ships of the Transatlantic Company displayed in a large glass case, fleet belonged to the Marquis de Comillas linking Spain to the American colonies.
It is recommended that a visit for its historical value, artistic and cultural monument.
Fotos: M. Vallvé
Preu: 3,00 €
Visitants: 30 persones
+ info: lavilluis@gmail.com
